BLANCANEUS
El conte parla d’una
nena molt maca de les quals la seva madrastra tenia molta gelosia i crida a un
caçador per que la mati.
Un dia. Blancaneus i
el caçador estan en el bosc i ell la vol matar, però al final li perdona la
vida, perquè diu que ell és un caçador i no un assassí. Blancaneus se’n va
corrent per el bosc per salvar-se i arriba a una caseta on viuen set nans que
la cuidaran i la deixaran viure amb ells.
La madrastra
dolenta, s’adona de que el caçador no ha matat a Blancaneus perquè ella li
pregunta a un mirall: Mirallet, Mirallet, qui és la més bonica? I el mirall
contesta, Blancaneus. S’emprenya tantíssim que agafa una poma, li posa verí, es
disfressa de dona gran i va a casa dels nans per matar-la.
Quan arriba, Blancaneus
li obra la porta i agafa la poma que li dona aquesta dona gran i li dona una
mossegada, immediatament cau al terra.
Quan tornen els nans
la veuen morta al terra, i com es tan bonica la posen en urna de vidre per
poder veure-la sempre.
De sobte, apareix un
príncep que al veure-la allà tan maca s’enamora d’ella, i va a agafar-la, ella
cau al terra i del cop, el tros de poma que es va empassar ho va escopir, i
així va reviure.
Blancaneus i el
príncep es van casar i van ser molt feliços i els set nans sempre estaven al
seu costat.
Hi ha bastants
personatges en aquesta historia.
La protagonista, una
noia que es diu Blancaneus és una nena molt maca i bona que ho fa tot molt bé,
és molt obedient i li agrada molt cantar i es amiga dels animals.
La madrastra és molt
dolenta, te enveja de Blancaneus i la vol matar perquè així ella seria la més
maca.
El caçador, la
figura de l’home bondadós que li perdona la vida perquè diu que ells és un
caçador i no un assassí de persones.
Els set nans,
apareixen amb el número especial dels infants. Són molt treballadors i
pràcticament viuen per treballar. Cuiden
molt a Blancaneus quan la troben i l’estimen molt, són bons companys i amics
entre ells i també amb la protagonista.
Finalment, la figura
del príncep, l’heroi dels contes, el que salva a la dona que està en perill. Es
bo, molt maco i fa actes d’amor. Com no, salva a la princesa de la mort eterna.
Apareixen molt
clarament els estereotips i rols de cadascun. La figura de la protagonista
femenina més maca del lloc, una nena bona, sense maldat, amb innocència,
pura...
La madrastra sent
enveja per no ser la més maca, aquí remarca probablement el fet que les dones
som envejoses entre nosaltres.
I la figura dels
homes, des de el caçador que apareix com la figura de l’home bondadós (ja que
no tots el homes són dolents).
Els nans com homes
treballadors i que només viuen per el treball.
I finalment, el
príncep, apareix com la figura de protector de la dona, el que la salva, la
cuida i l’estima.
Pràcticament quasi
tots els personatges guarden el seu estereotips predeterminants del conte,
encara que comprèn la figura de la madrastra, ja que com a dona monstre una
actitud no normal en els contes, ja que és un personatge valent però des de un
punt de vista negatiu, sense cap tipus de covardia i que s’enfronta a qualsevol
cosa per aconseguir el que vol, sense límits.
Tots els demés
personatges tenen el seu paper, homes treballadors, príncep bo que salva a la
princesa, la protagonista que es molt bona i molt maca, i una persona dolenta,
i tot això és el que sempre s’espera de un conte.
En aquest conte
apareix el espai del bosc, del qual la protagonista té por perquè s’ha perdut,
és un lloc obscur i apareix la figura de l’home per protegir-la de tot els
mals.
La poma, com una objecte
prohibit, fa que la protagonista caigui morta per culpa de les males intencions
i l’enveja de la madrastra.
I el número set com
un número especial en la vida quotidiana i fins i tot bíblic.
En aquest contra en
concret crec que si que existeix la diferencia entre la figura del sexe masculí
i la del femení, com la dona delicada, l’home bo que te principis, l’home
treballador i el príncep bo que sempre apareixerà per cuidar a la princesa
només pel fet de ser dona.
Per altre banda,
apareix la figura de la madrastra, (figura femenina) que apareixerà en molts
contes com personatge dolent i que sempre acabarà perdent, sense aconseguir els
seus malvats propòsits.
Sempre guanya el bé,
la princesa i el príncep aconsegueix ser feliços per sempre.
Beatriz MN 1r Educacio Infantil CD
M'ha agradat molt la teva analisi del conte de Blancaneus, tota la interpretacio, i com has trobat els diferents matiços en els estereotips de genere tan masculins com femenins.
ReplyDeleted'una banda, la dualitat de la condicio femenina que pot ser dolça o malvada,
d'altra banda, la mateixa dualitat de la condicio masculina que en aquest conte es torna cap al perdo de la nena.
tambe has sabut trobar els objectes de poder, la poma, t'ha falta relacionar-la amb la poma del genesis, creus que te alguna relacio?
Alguns autors veuen en aquests contes tradicionals compilats pels germans Grimm -blancaneus, ventafocs, caputxeta...- la creença popular de que si be la condicio femenina ha caigut en menyspreu amb la imposicio d'una cultura patriarcal, arribara un moment en el que tornara la paritat de genere que possiblement va caracteritzar les societat paleolitiques i eneolitiques.