Blancaneus
El conte de Blancaneus conta la història d'una princesa, la més bella de tot el regne, la qual té una madrastra fetillera que dóna molta importància a la seva bellesa i, per això té un mirall al qual tots els dies li pregunta qui és la més bella de tot el regne, a la qual cosa el mirall respon que és Blancaneus, i la madrastra no suporta el fet de que Blancaneus sigui la més bella. Per això, ordena a un caçador que porti la Blancaneus cap al bosc i que allà la mati, però el caçador al portar la nena al bosc, en veure que estava terroritzada i, sobretot, en veure la magnitud de la seva bellesa, la deixà escapar i li va dir que mai més tornés al regne. I així ho va fer Blancaneus, ja que va trobar una caseta en mig del bosc, on hi vivien uns enans i que la van acollir molt bé en canvi de que ella portés a terme totes les tasques de casa.
Fins que la madrastra va descobrir tot això, que Blancaneus seguia vivia i que s'allotjava a la casa dels enans, es va disfressar de vella i va enganyar a Blancaneus donant-li una poma enverinada, la qual la mata. Blancaneus roman a una caixa de cristall, on la van posar els enans, fins que va passar un príncep per allà, la va veure tan bella que es va enamorar i li va donar un petó, el qual li despertà. Tots dos s'enamoren i molt aviat planegen la boda, a la qual la madrastra va ser invitada i hi va assistir, Blancaneus la va reconèixer i va explicar tot el que havia passat al príncep, qui va ordenar que fabriquessin immediatament unes sabates de ferro, les quals va ser cremades i estaven roent, i va obligar a la madrastra que se les posés i que ballés, fins que cau morta.
Personatges
Els personatges principals són:
· Blancaneus La protagonista del conte, la qual és la més bella del regne i a la que la seva madrastra odia i enveja. És una nena molt senzilla, tot i ser princesa, a més és humil i bona filla.
· La madrastra: És la nova dona del rei, per tant, la nova reina i madrastra de Blancaneus. És una fetillera, vanitosa i molt dolenta amb la seva fillastra, tan sols pel fet de que sigui més bella que ella, i això no ho suporta.
Els personatges secundaris són:
· Els enans: Són set enans que treballen a la mina, cadascú representa un estat emocional, des del més afectuós fins al més rondinaire.
· El príncep: És un noi que compleix amb el seu rol i és qui salva la Blancaneus de l'encanteri al qual està sotmesa.
· El caçador: És l'home a qui la reina ordena que mati a Blancaneus, però que al final no ho fa. No té gaire paper al conte, tret d'aquest fet.
· El mirall: És l'objecte al qual la madrastra li pregunta tots els dies qui és la més bella de tot el regne i qui contesta "Blancaneus és la més bella".
Arquetips segons Jong
Aquest conte planteja tres arquetips importants:
El primer es troba en la madrastra, ja que representa el narcisisme, una persona vanitosa que, fins i tot, està disposada a matar la seva fillastra per culpa d'aquest narcisisme. Però, tots els intents de tornar-se la més bella, la porten a una situació desastrosa, a la seva mort. Això duu la conclusió que les dones han de ser modestes, encara que belles.
Un altre arquetip plantejat en el conte és el lloc de la dona, que es desenvolupa en el paper del caçador en el conte, a qui la reina havia ordenat que matés a Blancaneus. El caçador adopta una figura paterna que busca el bé de la nena, però, com és un home controlat per les dones, es torna feble i només abandona a Blancaneus en el bosc, sense realment ajudar-la ja que això el portaria problemes amb altre dona. Això significa que els homes quan són controlats per les dones es tornen ineptes i inútil, i, per tant, les dones no han de tenir cap control sobre els seu marits, ja que tan sols els portaria problemes.
L'últim arquetip important és de les tasques de la dona. Quan Blancaneus és sorpresa pels enans en la seva casa, li plantegen que ella pot quedar-se en canvi de netejar la casa, fer el menjar i rentar la roba. Al final, Blancaneus es converteix en la perfecta mestressa de casa, qui fa tots els seus deures sense queixar-se.
Per tant, veiem tres arquetips importants en el conte de Blancaneus, tots tractant-se de la dona.
Però, a més, també hi ha un altre arquetip, en el qual hi entren els enans. Els enans són persones petites i solen ser lletjos, per aquest fet treballen a un lloc obscur, tancat, fora de la vista dels altres; tan sols pel fet de no seguir el rol d'un home en aquesta època, és a dir, fort, esvelt, valent i bell. Però, tot i així, són persones felices i això ens vol dir que, tot i no ser com els altres, tothom pot ser feliç a la seva manera.En canvi, el príncep segueix tots els punts d'un "vertader home", és a dir, és fort, valent, esvelt i bell. Per això, és lliure i va pel bosc sense problemes.
Però, relacionat una altra vegada amb la dona, el enans són masclistes, ja que no els porta cap problema plantejar aquell tracte amb Blancaneus, els sembla bé i correcte que la nena hi sigui a casa, fent absolutament totes les feines de casa, mentre ells treballen a la mina.
Estereotips i rols de gènere
El fet de que en el conte hi hagin estereotips, no significa que aquests són els rols que s'espera de cadascú.
En el cas de la protagonista, Blancaneus, i del príncep, està clar que sí que segueixen els rols que els pertanyen.
Pel que fa el rol de Blancaneus, com a dona que respecta l'home, el obeeix i fa totes les tasques de la casa. I, pel que fa el príncep, l'home que exerceix poder sobre la seva dona i sobre altres home, a qui se li ha de respectar i obeir i aquell que és lliure.
Igual de clar està el paper de la madrastra que no segueix el rol, ja que es una dona que mana i té poder sobre el seu marit i sobre altres homes, com el caçador. Una reina tan sols ha de seguir el seu home, complaure amb totes les seves necessitats i estar-hi d'acord amb totes les seves decisions, ja que és ell qui les ha de prendre. Per tant, la madrastra més aviat exerceix el paper de l'home, qui mana, pren les decisions i ha qui se li ha de complaure, i això no hi està permès.
El caçador tampoc exerceix bé el paper de l'home, sinó que, com he esmentat abans, està dominat per la seva dona, igual que el rei. I això els entorpeix i no els permet exercir el seu paper com a home de la casa, qui hauria de manar i tenir totes les seves necessitats complagudes, qui no escolta la opinió de la seva dona i qui no obeeix cap ordre donada per cap dona. Tant el rei com el caçador, no segueix en cap punt el rol que han de seguir, sinó tot el contrari.
Altres arquetips
Altres arquetips, que no siguin persones sinó objectes o altres, cal esmentar el paper que exerceix el mirall, aquell que és amic de la dona, qui ha de reflectir la bellesa de la mateixa i només ser-li sincer. I així ho fa el mirall de la madrastra, tot i que li ofèn quan diu que Blancaneus és la bella. Però, està clar que el mirall representa un element femení.
Altres element femení són els animals, aquells que hi pertanyen a la naturalesa i aquesta, com a mare, protegeix a la nena que hi és al bosc sola.
Conclusió
Està clar que el conte de Blancaneus estimulen una desigualtat de sexes.
Per una banda, els personatges principals són personatges femenins, i els altres que no ho són, estan subestimats per figures femenines. Per tant, per aquest fet podríem pensar que donen prestigi al paper de la dona i a la dona en sí.
Però, d'altra banda, darrere d'aquestes figures femenines, s'amaguen conductes completament masclistes o, en el cas de la madrastra, actituds de la figura masculina. Tot i potenciar la figura femenina, donant protagonisme a les dones, en les actituds dels personatges hi reflecteixen conductes completament masculines; i, això, ens podria portar a pensar que aquesta és un equilibri per potenciar la paritat de gènere, però penso que no és suficient amb donar protagonisme a les dones quan aquestes estan sota les conductes masculines. No hi ha una paritat de sexes, sinó una clara desigualtat de gènere.
No comments:
Post a Comment