Friday, November 30, 2012

Nerea Domínguez García TEI-1A (Barba Azul)



1.Resumeix l'argument o nomes el començament de la història.


Había una vez un hombre adinerado que tenía la barba azul. Su aspecto producía pánico entre la población, había tenido varias mujeres, pero nunca nadie supo qué había sido de ellas. Un día decidió casarse con una de las hermosas hijas de su vecina.

Ninguna de las hijas deseaba casarse con Barba Azul, pero, para ganarse su confianza, él las

invitó a pasar ocho días en su casa de campo. La menor de las hijas accedió a casarse con aquel hombre aparentemente bueno.

Un buen día, Barba Azul, debía partir de viaje y dejó a la recién casada a cargo de todas sus

posesiones y le entregó las llaves de su lujosa mansión. Cada una abría una puerta, un cofre, una estancia... Barba Azul puso una condición: la muchacha podría invitar a sus amigas y abrir cualquiera de aquellas puertas excepto la del pequeño gabinete del piso de abajo, le advirtió que si abría aquella puerta, conocería la cólera de su esposo.

La recién casada invitó a sus amigas, que acudieron rápidamente, pero no pudo contener la curiosidad  y se dirijió al pequeño gabinete del piso de abajo. Sacó la llave y la introdujo en la cerradura. Cuál fue su sorpresa cuando se encontró en las paredes, colgadas y ensangrentadas a las mujeres con las que Barba Azul se había casado. Atemorizada, se le cayó la llave al suelo, cuando la fue a recoger, estaba la llave impregnada en sangre que no podía quitar. Era una llave encantada.

Aquella noche regresó Barba Azul y, encolerizado por la desobediencia de su esposa, la cogió para degollarla, pero ella rogó le dejase un momento para limpiar su alma. Llamó entonces a su hermana y esperó cuanto pudo a que llegasen sus dos hermanos. En el momento en que Barba Azul la iba a degollar, entraron ferozmente su hermano dragón y su otro hermano mosquetero, que quitaron la vida al esposo de la muchacha. Finalmente, la joven repartió las riquezas de Barba Azul entre todos sus hermanos y ella, que se casó y vivió feliz para siempre.


2.Enumera els personatges principals i secundaris.
  
  • Personatges Principals: Barba Blau i la seva dona actual
  • Personatges Secundaris: Las fillas de la seva veïna, la seva germana i els 2 germans.


3. Relaciona'ls amb els arquetips/estereotips de Jung.

Barba Blau en els arquetips de Jung era un home tirá,  molt malvat que matava les seves dones i guardava els seus cadàvers en una habitació.
Les dones representaríen la llar i el vincle de la dona amb el home, la fertilitat i el amor erotic. En els arquetips de Jung eren com les filles, inocents.
Els germans eren herois ja que un heroi el que representa es algú capaç de sacrificar les seves pròpies necessitats en benefici dels demès. I això van fer els germans de la dona de Barba Blau salvant-la de les mans de aquell monstruós home



 4. Digues si els estereotips de gènere-o components- que manifesten són els rols- o idees preconcebudes- de genere que espera el lector o audiència.

 Barba Blau respòn al estereotip masculí exagerat, era un home criminal que escollia a la dona mes bonica per desposar-la y desprès matar-la . Dintre del conte podem observar conductes de maltracte, com per exemple Barbla blau li va demanar una dona en matrimoni, i va deixar a la seva elecció que li donés la que volgués, aquí es pot observar la seva posesió i la posesió del matrimoni com un contracte entre families en el que l'home es qui tria, anul.lant per complet la capacitat de decisió de la dona. Barba blau es fixava en la dona en el aspecte extern, considerava a la dona com un objecte sense capacitat per pensar o prendre decisions. Altre exemple es quan li va advertir a la seva dona que si obria aquella porta coneixeria la seva còlera.  Aquí Barba Blau es mostra amb una actitud amenaçadora, otorgant-se a sí mateix un lloc superior al de la seva dona, creint-se capaç d'ordenar a la seva dona, a qui considera un ésser inferior.
Amb tots aquets exemples tenim que tindre en compte que hi ha nois amb conductes molt agresives respecte a les dones i fins i tot les poden fer mal. Es clar que aquets son nois que no estan molt bé del cap.
Per altre banda tenim a la dona que va tindre que casar-se amb ell, aquesta adopta una conducta molt típica de la dona d'avui día. Era una dona molt innocent i sobretot molt curiosa, aquesta actitud la relaciono amb la personalitat de les dones ja que sempre ho volem saber tot perque sino ens mata la curiositat, mai millor dit, i fins que no descobrim el que pasa no parem, i això es gairebé el que li va pasar a la dona de Barba Blava.
La conclusió que agafo yo d'això es que les dones hem de espavilar una mica més i no ser tan tontitas, ens mereixem un respecte i no som menys que ningú per el fet de ser dones.


5. Enumera altres arquetips, objectes depoder, viatges trascendentals, moments especials de l'argument...i possible interpretació psicoanalítica-freudiana- i/o analitica-junguiana.
Les claus de la habitació on el Barba Blau té amagats els cadávers de les antres dones eran mágiques, quan la dona obre la porta amb les claus, se li van caure a terra i es va fer una taca de sang, ella va intentar netejar-la però quan la netejaba apareixia en altra costat de la clau. Quan va tindre que donar-li les claus al Barba Blava ella es va donar compte de que ella li havia desobeït i havia obert la porta que li va dir que no obrís.


6. Digues finalment si el conte, l'argument, les il.lustracions, els dialegs...estimulen la paritat de gènere o al contrari potencia la desigualtat de sexes, o be si darrera d'una aparent paritat de gènere s'amaguen valors purament masculins.

Jo crec que potencia la desigualtat de sexes ja que com he explicat abans el Barba Blau no té en consideració per a res a la dona, no té capacitat de decisió, simplement ha d'obeïr el que l'home li diu. Una dona no mereix el càstig o inclós la mort per desobeir a l'home. Podría haver-hi pogut parlar amb ella abans de voler matarla directament.
Aquest conte es un clar cas de violència de gènere i es veu clarament com l'home té el poder i la dona té un paper insignificant a la vida.

1 comment:

  1. molt be N, una interpretacio molt correcta de tota la historia, bon us del vocabulari especific de l'activitat tant el concepte d'arquetips com d'estereotips de genere. m'ha encantat llegir-lo.

    ReplyDelete