Mèrida és quasi be l'única protagonista del conte, una noia jove i valenta que representa el desig d'independència de moltes joves d'avui dia a la cultura occidental.
D'altra banda, podríem dir que no n'hi han de protagonistes masculins a la història, donat que els pretendents són massa ximples i en comptes de mostrar els estereotips masculins, il.lustren els estereotips de nens, immadurs i entremaliats; i en aquest sentit, l'argument resulta prou original i sorprenent.
Elionor és intel.ligent i tradicional, com a reina i mare, insisteix en el que s'espera de la seva filla i aquesta insistència sera clau per entendre el desenvolupament de la trama i que comparteixi així, protagonisme amb la filla.
A la història apareix una altra dona, la consellera psíquica anciana que proporciona el verí magic a Merida. La bruixa bona il.lustra el passat obscur i contradictori de la condicio femenina, la reina reflecteix el present digne però conformista de la dona d'ara i la filla, per suposat, representa el futur incert de la mateixa condició femenina al món -i potser del nostre estil de vida occidental. Totes tres representen l'arquetip Junguià de la Gran Mare com a dona sàvia, mare i verge respectivament.
No és casualitat que Mèrida tingui tres germans, ni que siguin tres els reis al.liats i tres els pretendents de la princesa. També aquestes triades simbolitzen el passat, present i futur de la condició masculina, però en comptes de la riquesa i varietat de caràcter dels personatges femenins, els masculins son totalment plans, és a dir, inexperts i bravocons. Bufons en definitiva, en termes arquetípics, que ens vam deixar portar pels nostres instints ahir, avui i dema.
Podriem dir que l'arc i la fletxa suposen l'objecte de poder en termes arquetipics. Mentre que l'espasa és un símbol fal.lic i masculí, l'arc i la fletxa són un símbol ambivalent: la seva corva recorda les formes arrodonides dels malucs femenins, d'on neixen fills i filles com fletxes; i la fletxa alhora te quelcom d'espasa -:com a la dita de darrera d'un gran home sempre hi ha una gran dona. Mèrida guanya la prova del llançament amb arc indicant tal vegada ser més capaç d'entendre la naturalesa humana, tant femenina com masculina.
Hi ha diferents moments claus a la trama de la historia: quan Mèrida encerta la diana, o enverina la tarta; però el més important és la lluita entre Elionor convertida en ossa ferotge i terrible -que recorda el caràcter devorador de l'arquetip femeni com la deesa Kali- i l'esperit ós també ferotge i terrible de l'arquetip masculí.
La lluita suggereix que la dona moderna es veu obligada a assumir rols purament masculins d'agressivitat i competitivitat sense poder o saber aportar el seny ancestral de la seva condició femenina donadora de vida. Aquesta lluita ens portarà a la perdició. La solució passa per trobar l'equilibri entre els dos pols, masculí i femení, que tots portem adins.
Mingo Mendez
Desenvolupament Socioafectiu, Altamar.
Desenvolupament Sexual, pg. 141, Activitat 4.1 Analisi de contes
Treball individual -però es deu discutir en grup,
1. resumeix l'argument o nomes el començament de la història,
2. enumera els personatjes principals i secundaris,
3. relaciona'ls amb els arquetips/estereotips de Jung
4. Digues si els estereotips de gènere- o comportaments- que manifesten són els rols -o idees preconcebudes- de genere que espera el lector o audiència.
5. enumera altres arquetips, objectes de poder, viatjes trascendentals, moments especials de l'argument... i possible interpretació pscioanalitica -freudiana- i/o analitica -junguiana.
6. digues finalment si el conte, l'argument, les il.lustracions, els dialegs... estimulen la paritat de gènere o al contrari potencia la desigualtat de sexes, o be si darrera d'una aparent paritat de gènere s'amaguen valors purament masculins.
7. inclou una fotografia al començament del teu comentari i envia'l per e.mail al blog de classe, per tema poseu, Arquetips i Genere a ... no oblidis signar amb el curs i les teves inicials.
Aquest exercici serà una pregunta d'examen.
No comments:
Post a Comment