Arquetips de gènere La Blancanieves

BLANCANEUS

El conte parla d’una nena molt maca de les quals la seva madrastra tenia molta gelosia i crida a un caçador per que la mati.

Un dia. Blancaneus i el caçador estan en el bosc i ell la vol matar, però al final li perdona la vida, perquè diu que ell és un caçador i no un assassí. Blancaneus se’n va corrent per el bosc per salvar-se i arriba a una caseta on viuen set nans que la cuidaran i la deixaran viure amb ells.

La madrastra dolenta, s’adona de que el caçador no ha matat a Blancaneus perquè ella li pregunta a un mirall: Mirallet, Mirallet, qui és la més bonica? I el mirall contesta, Blancaneus. S’emprenya tantíssim que agafa una poma, li posa verí, es disfressa de dona gran i va a casa dels nans per matar-la.

Quan arriba, Blancaneus li obra la porta i agafa la poma que li dona aquesta dona gran i li dona una mossegada, immediatament cau al terra.

Quan tornen els nans la veuen morta al terra, i com es tan bonica la posen en urna de vidre per poder veure-la sempre.

De sobte, apareix un príncep que al veure-la allà tan maca s’enamora d’ella, i va a agafar-la, ella cau al terra i del cop, el tros de poma que es va empassar ho va escopir, i així va reviure.

Blancaneus i el príncep es van casar i van ser molt feliços i els set nans sempre estaven al seu costat.

Hi ha bastants personatges en aquesta historia.

La protagonista, una noia que es diu Blancaneus és una nena molt maca i bona que ho fa tot molt bé, és molt obedient i li agrada molt cantar i es amiga dels animals.

La madrastra és molt dolenta, te enveja de Blancaneus i la vol matar perquè així ella seria la més maca.

El caçador, la figura de l’home bondadós que li perdona la vida perquè diu que ells és un caçador i no un assassí de persones.

Els set nans, apareixen amb el número especial dels infants. Són molt treballadors i pràcticament viuen per treballar.  Cuiden molt a Blancaneus quan la troben i l’estimen molt, són bons companys i amics entre ells i també amb la protagonista.

Finalment, la figura del príncep, l’heroi dels contes, el que salva a la dona que està en perill. Es bo, molt maco i fa actes d’amor. Com no, salva a la princesa de la mort eterna.

Apareixen molt clarament els estereotips i rols de cadascun. La figura de la protagonista femenina més maca del lloc, una nena bona, sense maldat, amb innocència, pura...

La madrastra sent enveja per no ser la més maca, aquí remarca probablement el fet que les dones som envejoses entre nosaltres.

I la figura dels homes, des de el caçador que apareix com la figura de l’home bondadós (ja que no tots el homes són dolents).

Els nans com homes treballadors i que només viuen per el treball.

I finalment, el príncep, apareix com la figura de protector de la dona, el que la salva, la cuida i l’estima.

Pràcticament quasi tots els personatges guarden el seu estereotips predeterminants del conte, encara que comprèn la figura de la madrastra, ja que com a dona monstre una actitud no normal en els contes, ja que és un personatge valent però des de un punt de vista negatiu, sense cap tipus de covardia i que s’enfronta a qualsevol cosa per aconseguir el que vol, sense límits.

Tots els demés personatges tenen el seu paper, homes treballadors, príncep bo que salva a la princesa, la protagonista que es molt bona i molt maca, i una persona dolenta, i tot això és el que sempre s’espera de un conte.

En aquest conte apareix el espai del bosc, del qual la protagonista té por perquè s’ha perdut, és un lloc obscur i apareix la figura de l’home per protegir-la de tot els mals.

La poma, com una objecte prohibit, fa que la protagonista caigui morta per culpa de les males intencions i l’enveja de la madrastra.

I el número set com un número especial en la vida quotidiana i fins i tot bíblic.

En aquest contra en concret crec que si que existeix la diferencia entre la figura del sexe masculí i la del femení, com la dona delicada, l’home bo que te principis, l’home treballador i el príncep bo que sempre apareixerà per cuidar a la princesa només pel fet de ser dona.

Per altre banda, apareix la figura de la madrastra, (figura femenina) que apareixerà en molts contes com personatge dolent i que sempre acabarà perdent, sense aconseguir els seus malvats propòsits.

Sempre guanya el bé, la princesa i el príncep aconsegueix ser feliços per sempre.

Beatriz MN 1r Educacio Infantil CD