1
Hi havia una vegada una guineu que caminava bastant disgustada, ja que era migdia i encara no havia menjat res. Mentre's caminava va escoltar dos conellets que estaven parlant d'anar a pescar al riu amb el seu amic, el castor. Ells no es van donar conta que la guineu els hi estaba escoltant.
I la guineu el hi va dir: - Veniu, veniu no marcheu!!
Ja que pensaba que podrían tindre bona pinta per menjarse'ls.
Pero de copta el castor els hi va dir als conellets:
- Correu, correu que jo la detendré, doneu-vos presa que té molta gana. El castor es va amagar darrera d'un arbre per esperar que la guineu pasés i poder fer-li la trabanqueta. La guineu al pasar per allá va caure i els conellets van aprofitar per sortir a tota presa, sense parar de riure.
La guineu ja estaba molt cansada, i va decidir no menjar-se als conellets, va pensar que sería més fácil menjar uves. Es va pujar a un arbre per agafar-les i es va tornar a caure.
Llavors va pensar cordar a un arbre una corda i aquesta lligar-la a un arbolet. Es va pujar sobre el arbolet i va tallar la corda per sortir disparat i anar directe al arbre de uves, però no va ser el resultat esperat, el arbolet el va llençar sobre un altre arbe, i es va estampar.
Els conellets i el castor no van parar de riure, i la guineu va veure que era imposible agafar les uves i va dir:
-No les vull, no están madures.
I conte contat, conte acabat…
2
PERSONATGES PRINCIPALSà
- Guineu
PERSONATGES SECUNDARISà
- Dos conellets
- Castor
3
En aquesta petita historia, demostra que la Guineu al ser femení, es com una nena com les que hi ha avuí en dia.
És a dir, una noia lluitadora per conseguir el que es proposa i el que vol, no es queda a casa seva esperant que algú li busqui el menjar. També demostra que encara que les coses no surtin bé, es poden prendre unes altres mesures.
Els conellets els relacionaría com si tinguéssin el paper de nens petits, ja que no saben com reaccionar davant la guineu i necessiten la ajuda d'un adult. També es mostra que són nens perquè riuen molt.
El castor el relacionaría com si tinguès el paper d'una persona adulta, ja que protegeix als conellets del perill.
4.
Sí, en aquest tipus de conte es més complicat dir si és el que espera el lector i la audiencia, ja que és un conte molt breu i tracta amb animals, no amb persones.
Pero jo crec que si que és un tipus de conte que espera el lector ja que sempre que hi ha un personatge dolent, surten altres personatges per ajudar al que estar en perill. Sempre és salvan i tots queden contents. Per als nens petits és adequat ja que saben que si hi ha un dolent es tenen que escapar i ser més llestos. El dolent sempre surt perdent.
5.
Altres arquetips, com per exemple que la guineu es vol menjar als conellets, i això no es un acte correcte per l'ensenyament d'educació de l'infant. No hi han molts més arpetips ni objectes de poder, ni viatges trascendentals ja que és un conte molt curt. Relacionant-ho amb la psicoanalítica freudiana per exemple quan els conellets de sobte veuen a la guineu corrent en direcció cap a ells, passen molta por.
I quan la guineu cau al terra les dues vegades també sería freudiana.
6.
En aquest conte, no hi ha desigualtat de sexes, encara que hi han pocs personatges el principal personatge es femení (guineu), i els personatges secundaris son masculins (conills, castor).
Pero crec que dins del personatge principal de la Guineu s'amaga un personatge masculi ja que aquests animals solen ser forts, salvatges, i malvats.
7.
Judith Cascales Sancho
1 C Educació Infantil
No comments:
Post a Comment