Historia de Vida
Mi hi-jo... Va
llegir poc a poc i per primera vegada en sa vida una de les
alumnes de vora seixanta anys; llavors aixecà la mirada, paí
aquelles paraules i, amb llàgrimes als ulls, em mira i ho
repeteix, ¡mi hijo! portant-se
les mans al pit com si, entenent la màgia del llenguage, el
pogués alletar novament o, si mes no, escriure i llegir les seves
cartes sense intermediaris. En senyal d'agraiment, aquelles nenes
grans sovint em convidaven a café i pastes les tardes del curs
82-83 a l'Escola d'adults de Sant Joan d'Espi, la meva primera
assignació.
Van
seguir d'altres d'EGB al Pegasso III de Sant Andreu, Pau Vila de
Terrassa... de BUP i COU al Mediterrània del Masnou, etc... (amb
el parèntesi de la mili) fins que vaig marxar a Estats Units on hi
vaig treballar com a profe de castellà a Berlitz Language School a
California i la New York University. De tornada cap a finals
del 91 de seguida em van donar un interinatge a l'Institut de FP
de Palafrugell que vaig haver de deixar per una feina a IBM, un
contracte de tres anys, al que va seguir una curta assignació a
CENTRISA i la possibilitat de continuar com a traductor si no
hagués estat una tasca tan dura per la vista.
Al 96, em van
assignar nous interinatges a secundària -Jonqueres de Sabadell, Sant
Quirze, Capellades- i a formació d'adults d'EOI i cicles. Recordo aquell nano fill de prostituta de qui tothom
mal-parlava i no vaig arribar a conèixer fins a final de curs,
l'entrevista de tutoria per tractar d'una noia que no es pren els
estudis seriosament i la mare, que es dedica a fer netejes, tem que la
filla no se'n sortirà, comença a plorar i li encomana a la nena; recordo
el noi, delegat i repetidor de quart d'ESO a qui vaig preguntar pel seu
canvi positiu d'actitud: be, m'he passat tot l'estiu carregant caixes en un magatzem!
va respondre; recordo també la nena que als dotze o tretze anys es va
asabentar que era adoptada... També recordo festes d'escuma, nits
memorables de sopar i discoteca amb els meus alumnes adults, concerts en
viu a l'aula... tal com vaig dir a classe:
Fer de profe pot ser la millor i la pitjor feina del món,
...la satisfacció de contactar amb una classe és només comparable al director de cors i orquestra després de dirigir Carmina Burana amb èxit; i la frustació de veure's traït per alumnes o companys semblant a la derrota de polítics o boxejadors.
M'encanta estar a cicles, alguns moduls mes que d'altres, pero la temàtica en general dels cicles que imparteixo la trobo fascinant.
En aquest sentit, participo en conferències regularment com a ponent, he presentat projectes sobre antropologia lingüística, paritat de gènere i dinàmiques de grup entre d'altres;
vaig obtenir una beca per estudiar Intel.ligències Multiples a la Universitat de Kent orgranitzat per Pilgrims l'estiu de 2011,
vaig completar un curs internacional de recerca qualitativa l'estiu anterior a l'UAB,
i he publicat algun material, un article a Canada i un llibre a Alemanya sobre els mateixos temes anteriors,
he fet de voluntari al Taller de Llibre de Terrassa amb disminuits psiquics i col.lectius en perill d'exclusio social,
En aquest sentit, participo en conferències regularment com a ponent, he presentat projectes sobre antropologia lingüística, paritat de gènere i dinàmiques de grup entre d'altres;
vaig obtenir una beca per estudiar Intel.ligències Multiples a la Universitat de Kent orgranitzat per Pilgrims l'estiu de 2011,
vaig completar un curs internacional de recerca qualitativa l'estiu anterior a l'UAB,
i he publicat algun material, un article a Canada i un llibre a Alemanya sobre els mateixos temes anteriors,
he fet de voluntari al Taller de Llibre de Terrassa amb disminuits psiquics i col.lectius en perill d'exclusio social,
Com a formador, em considero un coordinador, un dinamitzador a l'aula on tracto d'aprendre dels meus alumnes. M'agrada arriscar i emprendre. Si surt be, genial i si no, es igual.
No comments:
Post a Comment