Friday, November 30, 2012

ARQUETIPS I GÈNERE LA CENICIENTA

LA CENICIENTA
 
Hi había una vegada una noia que no tenía pares, i vivía amb la seva madrastra i les seves dos filles. Es dedicaba a limpiar la casa i portaba el vestit ple de cendres que tothom li deia la cenicienta.
Un dia el rei va preparar una festa real on aniríen tothes les joves casaderas del reino. La madrastra no va deixar anar a la cenicienta però se li va aparèixer la seva hada madrina.
Li va donar permís per anar al ball però abans de que el Palau Real doni les 12 campanadas tornarà a casa i la va convertir en una bella princesa.
Al arribar,el princep  es va quedar sorprès de la seva bellesa i van ballar tota la nit. Al escoltar les campanades, Cenicienta va fugir correns i va perdre una sabata. El príncep  va manar als seus homes anar casa per casa i a qui li fos la sabata es casaría amb ella. Va arribar a casa de la Cenicienta, a les seves hermanastres li anaven gran i quan va aparèixer Cenicienta s’ho va probar i li quedaba perfecte.
Així que, el príncep i la bella jove es van casar i van viure molt feliços!!

La protagonista, sense dubte, és la Cenicienta, que en certa manera, l’odi de la madrastra i les seves hermanastres és l’element que la fa protagonista. Una jove bona i ignorant.

Els personatges secundàris seríen la madrastra, les hermanastres i, per últim el príncep que és amb qui viurà feliçment.
La Cenicienta, segons els estereotips de Jung, es la novia verge, es pot relacionar amb la virginitat de Cenicienta amb la falta de puresa de les seves hermanastres. 

Els estereotips de gènere que presenta aquest conte són les idees preconcebudes de gènere que espera el lector, ja que Cenicienta és una jove que s’encarrega a les tasques de la casa, es dedica a limpiar, bàrrer, fregar, limpiar la xemeneia, entre d’altres. I nomès sempre és un home amb un recurs econòmic òptim com es el cas del rei amb una reputació important el que és capaç de solucionar tots els seus problemes i és qui li pot cambiar la vida i fer-li feliç. Sense el home, ella mai podrà aconseguir la seva felicitat.

Els components que són significatius del conte pot ser les cendres que pot significar la inferioritat de Cenicienta respecte als propis humans.
L’hada madrina té un paper molt important perquè pot simbolitzar pot simbolitzar una mare com a sustitut d’amor i de protecció, o com un pare quan li mana regresar a una hora determinada com a exigència que li prohibeix a la seva filla que estigui massa temps fora de casa per les nits.
El foc de la xemeneia pot ser la part central de la casa, com si fos la seva mare.
La identitat del conte és el fet que la sabata li vagi a la perfecció al seu diminut peu. Els peus petits de la Cenicienta li fan especialments femenina a diferència de la seves hermanastres que la sabata li queda horrorosament grans.
Quan els homes li entreguen la sabata perquè ella mateixa se la probi expressa que el príncep l’accepta tal com ella és, desgradada i no massa limpia.
Al contrari de les seves hermanastres que són purament materialistes, quan el rei li fa entrega de la sabata, li entrega també el regne.
En el conte no, però en la película, Cenicienta acudeix al ball tres vegades, aquest número és clau per als nens perquè en cara que sigui un número petit, per als nens ja li suposa una cantitat que pot mesurar perfectament.

La història porta uns valors per als nens que posseixen els hèroes, aquests lograràn sempre totes les seves ansietats i les númeroses humiliacions i sempre habrá un final feliç.

Apareixen dos arquetips: l’ànima, la dona interna del home, i l’ànimus, l’home intern de la dona. En aquest conte mostra característic l’ànima, mostrant el sexe femení com a dèbil o inexistent.

Un altre arquetip és la sombra reflectida en les hermanastres i la mare de la protagonista, repeteixo que apareix l’amor materna de l’hada.

Per últim, cal dir que un conte funciona com un somni, forma part del inconcient i té presentació, nus i desenllaç.


Els diàlegs mostren una vegada més la desigualtat de sexes, quan la Cenicienta fa les seves tasques de la casa, els ratolins li canten una cançó referent a aquestes tasques de la casa, fregar, rentar, rentar els plats, rentar la xemeneia, i quan els ratolins anomenen la màquina de cosir, diuen: aquestes són coses de noies. Per tant aquí podem veure els valors sumaments femenins. O el príncep i el rei s’encarreguen de lluitar, defenssar la seva ciutat i fer-se respectar, això son valors sumaments masculins.

MARTA SÁNCHEZ TRUJILLO
1ER EDUCACIÓ INFANTIL




1 comment:

  1. m'ha agradat el teu comentari de text, la part on interpretes alguns simbols del conte son interessants i originals, la interpretacio dels estereotips tambe es correcta, que el conte funcioni com un somni, es tanbe original i encertat.

    aquesta part no esta justificada: Apareixen dos arquetips: l’ànima, la dona interna del home, i l’ànimus, l’home intern de la dona.

    en cambi l'ombra esta ben trobat, t'han faltat arquetips obvis, l'heroi -el princep- l'heroina, la Ventafocs.

    pero en conjunt, esta força be.

    ReplyDelete